Adéu als escarfalls

Article publicat al setmanari Actual

El mes d´agost ha estat generós en escarafalls, declaracions i contradeclaracions, amenaces larvades i no tan larvades. L´estiu d´enguany passarà a la història com el més monotemàtic, el més tediós i embafant dels últims temps. Estatut per aquí i Estatut per allà. Tot, però, acostuma a tenir, tard o d´hora, un desenllaç que pot ser feliç... o no tant. Comença el nou curs polític i, com a les escoles, queda pendent per poder passar de grau una assignatura que vàrem qualificar de fonamental. S´equivoquen els qui diuen que el Govern no ha governat, no ha legislat. No és cert. Ha fet mitjanament bé allò que se suposa que ha de fer un govern: anar avançant i desenvolupant el seu programa. Però vet aquí que, al mateix temps que l´executiu exercia l´acció de governar, els vapors del debat estatutari difuminaven la percepció de la seva gestió als ulls dels ciutadans. Precisament per això, ara, més que mai, toca concretar. La qüestió principal a resoldre aquesta tardor és dilucidar què carai passa amb l´Estatut. Que potser cal fer-lo perquè sense ell el país no tira? O és que és la principal preocupació de la ciutadania? No. S´ha de fer simplement perquè, a hores d´ara, aquest tema s´ha convertit en la mare de totes les batalles d'aquesta legislatura. Ni la magnífica Llei de Barris, ni la futura Llei Audiovisual, ni cap altra iniciativa parlamentària serà capaç de brillar amb llum pròpia si no es resol aquesta polèmica. Setembre no és un mes gaire idoni per als pactes entre partits. La proximitat del debat de política general, els efluvis de la Diada, els pressupostos generals de l´Estat i les picabaralles internes dels partits no ho fan gens fàcil. Però, a aquestes alçades de la pel·lícula, la ciutadania comença a mostrar-se avorrida dels escarafalls estiuencs. Urgeix, doncs, resoldre. I, com diu la Queta: si t´equivoques, torna a començar.

Joan Ferran