Aigües fosques...

El gran pet

El personal encara riu. Quan el secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, assegura que CDC és com un “llac d’aigües tranquil·les” només amb “un parell o tres de bombolles”, un es fa un fart de riure. Potser sí que les aigües són tranquil·les a casa dels “convers” però, es veuen poc transparents, tèrboles. Potser sí que només hi ha “un parell o tres de bombolles” però, són les que provoquen les queixalades dels caimans camuflats.
El pitjor que pot fer un polític és amagar el cap sota l’ala, aïllar-se, i negar-se a reconèixer la realitat. No hi ha dia que la coalició convergent no esdevingui notícia per desavinences o desercions. Abans d’ahir va ser la marxa d’en Daniel Ortiz, ahir els enfrontaments verbals a la sí de la direcció nacional conservadora entre Homs i en Fernández Teixidor. Fets tots ells que avui es reprodueixen -algú ho ha explicat- al diari El País. Està prou clar: la coalició intenta ajornar la seva crisi interna però aquesta esclata a qualsevol lloc en qualsevol instant...Recorden vostès aquell portaveu que ens deia fa un parell de mesos que el govern d’esquerres era una “merienda de negritos”? Doncs bé, sembla que la indigestió d’alguns en no haver arribat al poder pot convertir-se en un esdeveniment polític de descomunals magnituds: en un pet, el gran pet de Convergència i Unió amb música de Simon & Garfunkel sobre aigües turbulentes