OBRAS SON AMORES...

BENVINGUDA LA T1

D’aquí a pocs dies la T1 de l’aeroport de Barcelona s’inaugurarà i entrarà en funcionament. Aquesta infraestructura ha costat més de 1200 milions d’euros i ha permès generar, en plena crisis, més de 3000 llocs de treball. Crec que cal estar contents. A partir d’ara els ciutadans de Catalunya podrem gaudir d’una nova i moderna terminal i d’un aeroport de primera categoria.

Alguns articulistes i polítics de l’oposició ens han obsequiat amb una cantarella que ja comença a fatigar, dient que “Zapatero i Montilla estrenen infraestructures pactades en l’època del Majestic”. Bé, i què? Les obres, els projectes, les idees són de qui les executa, de qui les duu a bon port. Alguns han dit que no pensen assistir a la inauguració per protestar de tot allò que encara no és realitat. Ells s’ho perden. Altres –sobretot a les files de la deslleial oposició- veuen amb preocupació com el govern Montilla comença a lluir d’obra feta o aconseguida. Algun diari deia ahir que la setmana pròxima serà “la setmana de glòria d’en José Montilla”. Doncs sí amics, perquè, més enllà del soroll que es fa, i es farà, sobre el tema del finançament –que cal aconseguir- la dessaladora del Prat, per exemple, ja és a punt. Aquesta també serà una obra emblemàtica, doncs cal recordar que serà la planta productora d’aigua potable més gran d’Europa. El Q3 va sobre rodes, i moltes altres coses també...
Els temes pendents són importants i inajornables, i fins i tot transcendentals des de molts punts de vista. D’acord però, els catalans sabem que mai cap govern, ni central, ni autonòmic, havien fet un esforç inversor a Catalunya com enguany. Això sí, potser caldrà fer una llista per aquells polítics amnèsics que creuen haver inventat ells, tot solets, Catalunya.