TV3 COM CANAL 9

TV3 EN LA SENDA DE CANAL 9

Més d’un s’enfadarà, i molt, però el fet comença a ser una gran veritat. TV3 s’ha multiplicat per tres i ara dona nou. Sí, han llegit bé. TV3 cada cop s’assembla més a aquell canal valencià que només retransmet allò  que plau al braç incorrupte (?) del PP valencià.

Sempre ho he dit, a la tele i ràdio pública catalana hi treballen excel•lents professionals. D’acord però, darrerament, l’orientació informativa d’aquests últims mesos de TV3 frega el llindar de la manipulació. No contents amb l’amplificació, fins a l’exageració, de l’univers simbòlic del nacionalisme conservador ara s’atreveixen a fabricar la contra programació, l’ordenació de les notícies i la seva gradació per tal d’afavorir al nou messies que els ha promès una missió històrica. Sí, aquell que fa uns anys, amb les seves idees i ampliacions, va fer petar el grup Tipel... Però, aquest seria un altre tema a considerar.

Guaiteu: El telenotícies migdia del diumenge 14 d’octubre ha esdevingut el paradigma del que és la utilització governamental d’un mitjà de comunicació públic. A saber: la graella de titulars s’ha obert amb la notícia de l’elecció de Mas com a candidat. Això s’ha fet amb tot luxe de detalls, amb paraules en directe com a titulars destacats, amb generositat de temps i imatges acurades... Paradoxalment el nomenament de Pere Navarro no ha gaudit de paraules en els titulars, ni ha estat envoltat d’aclamacions. Comparativament el seu temps d’aparició ha estat més escàs i sense cura, etc. Podreu dir-me que això té escassa importància, i que aquestes línies que escric són fruit de la rebequeria d’un acomplexat després de llegir les enquestes que difon el diari del senyor comte de Godó. Res d’això, els que hem lluitat un munt d’anys per uns mitjans de comunicació de país, concebuts com a servei públic, estem preocupats. Més enllà dels estirabots contra la monarquia, les institucions i els dissidents “espanyolistes”, hi ha quelcom de fons qualitatiu i plural que no es pot malbaratar. Enguany, des de la modificació de la llei de la CCMA, el procés de governamentalització dels mitjans públics catalans no ha parat de créixer. També l’amenaça d’acomiadament sobre els seus treballadors i professionals. Malauradament alguns invitats a tertúlies i debats, comentaris d’algú que altre conductor de paraules, així com convidats a mostrar la seva intimitat desprenen l’aroma d’un país enllaunat quasi particular,fet a mida. Sé perfectament que alguns d’aquests enllaunadors voldrien anar més enllà en aquesta espiral “conductora” de sentiments i emocions. En sóc conscient. Com també sóc conscient que més d’un desenterrarà vells anatemes i titllarà les meves paraules com a inquisidores... Però, la realitat auditiva i visual des nostres mitjans és tan evident que per vergonya haurien de callar. Em diran també que ha de ser el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) qui ponderi i valori el grau de pluralisme de la nostra tele. Serà massa tard. És més, el govern dels “millors” ja es va encarregar d’escapçar aquest organisme col•locant al seu front un home fidel.

TV3 s’ha multiplicat per tres i ha arribat a ser com Canal 9 malgrat la professionalitat dels seus treballadors. Sospito que el govern respectarà les condicions laborals del personal de la CCMA fins a les eleccions; després el nou messies, i el profeta Homs, decidiran. Tant de bo la solució laboral de TV3 no s’emmiralli en la de Canal 9. Sospito també que d’aquí al 25N la manipulació governamental anirà tant en augment que fins i tot alguns desitjaran l’aplicació immediata i estricta d’allò que anomenem blocs electorals... I és que, amics meus, sota una difusa i aparent capa d’objectivitat s’amaga no sols l’univers simbòlic del nacionalisme, la seva cosmovisió, si no també la tria i amplificació dels seus missatges i la minimització dels altres.