Neguits convergents

Artur Mas va de bòlit intentant desenganxar-se dels populars. Cada cop que un dirigent polític recorda als convergents l’etapa d’estretes relacions, mantinguda durant anys, amb el PP, es posen dels nervis. Els inquieta no sols per la foto de l’anomenat pacte del Majestic, que ja és història, sinó per les perspectives de futur. La veritable preocupació dels nacionalistes conservadors no és sols aconseguir ser els més votats i guanyar en escons, no; el seu objectiu de fons és aconseguir capgirar la majoria política del Parlament. És a dir, aconseguir sumar més diputats a la banda dreta de l’hemicicle que a l’esquerra. Per fer què? Per fer polítiques de dretes malgrat no compartir llit i sostre al Palau de la Generalitat. El cert és que la eufòria mostrada després del Referèndum per l’equip d’en Mas s’ha anat apaivagant. Cada dia que passa la crua realitat s’imposa. Els sondejos i estudis electorals més recents reflecteixen una gradual i positiva aparició en escena de José Montilla i uns resultats aritmètics poc clars de la suposada recuperació de CiU. Artur Mas sap que ho té magre per aconseguir ser President de la Generalitat. Els convergents saben que sols la “rehabilitació política” dels populars els permet justificar un discurs de pacte amb Piqué sense passar excessiva vergonya. Sospito que s’acosta una campanya electoral que serà dura i contundent, cadascú juga les seves cartes. Assistirem a una crítica ferotge focalitzada sobre l’acció dels governs Maragall i a una deconstrucció d’en Montilla. Però, compte també, el govern que plegarà té al seu favor i dins la motxilla un bon Estatut a desenvolupar i un conjunt d’accions governamentals poc conegudes fins ara i susceptibles de ser explicades. Hi ha un munt de coses tangibles. Temps, doncs, per a la impaciència i els neguits convergents.

Article que m'han publicat al setmanari Actual

Foto de l'obra Angoixa d'Edvard Munch