Nacional-talibanisme ? No gràcies

L’estil d’en Mas

Diuen que més de 550.000 persones varen veure, almenys una estona, el debat dels “cinc magnífics” a TV3. Aquests telespectadors varen poder comprovar en la pantalla quin estil de fer política destil·la cada candidat, quines són les seves maneres de fer, o si més no, quina estratègia li aconsella el seu entorn més immediat, els seus assessors. Així varem poder comprovar com el convergent Mas ha sucumbit als mètodes del nacional-talibanisme propugnats per en Puig i en Madí. És a dir, a intentar projectar la seva imatge en base a un posat agressiu, contundent, prepotent i sobrat. La intervenció d’Artur Mas, la nit del debat en qüestió, va esdevenir una reposició del DVD però, només amb locutor. Lamentable tot plegat. Després de visitar el senyor notari, gastar-se els calerons en el DVD i parir el carnet per punts (sols per a immigrants) a Artur Mas només li faltava posar-se impertinent a TV3 per acabar de completar i posar de relleu l’aspecte més notable de la seva imatge: la supèrbia.
Per governar, per ser un bon governant cal una bona dosi d’humilitat i certa capacitat de diàleg. Cal saber oferir als demés sortides honorables, pactes dignes i respecte. Amb les seves aptituds Mas s’està guanyant l’animadversió de totes les altres forces polítiques però, el que és més greu per als seus interessos: els ciutadans el perceben com a una persona freda, distant i sense cintura i, amics meus, això acostuma a passar factura. Ja ho veuran.