El dit de Mas,la mà estesa

La mà sí, el cap no

Ho vèiem venir. Quan varem escoltar en Felip Puig vaticinant que la reunió Montilla-Mas no donaria fruit, ja ens temíem els arguments de mal pagador que faria servir CiU fora quina fora la proposta del President de la Generalitat.
Artur Mas diu que Montilla ha ofert “un dit” en compta de la mà estesa. Quina barra! Potser pensaven que saltant-se la llei, el farien portaveu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat? A la reunió d’ahir el President Montilla va concretar el seu compromís de mà estesa pels grans temes de país. Inclús ha anat més enllà –en Carod ho explicita quan diu que “li hem estès totes dues mans”- en proposar tres grans pactes nacionals: el de la immigració, el de l’habitatge i el de les infraestructures i el desenvolupament, intentant amb això incorporar no sols els partits si no també els agents socials i culturals. La resposta de CiU ha estat negativa però el que els convergents no poden pretendre és que el Govern es salti les lleis, i aquestes deixen clara la naturalesa intergovernamental de les comissions. CiU fa un mal servei al país interpretant les lleis segons convingui. El Govern li ha ofert una via alternativa ,un Consell, quan no està obligat a fer-ho. CiU ha de comprendre que el desenvolupament de l’Estatut correspon als governs i no als grups parlamentaris. Una cosa és tenir la mà estesa i una altra servir en safata ingènuament el cap i la brúixola.