Coincidencies..
No sé si és casualitat, o no, que en Jordi Barbeta i David Madi coincideixin aquest cap de setmana en el contingut i les tesis dels seus articles publicats respectivament a La Vanguardia i El Mundo. Ambdós juguen amb les paraules intentant castigar el govern de José Montilla. Els arguments? Escassos i gastats: que si el govern no governa, que és feble, que si els calçots... Res de nou. Opinions totes dues destinades a amagar les veritables i profundes raons dels esdeveniments polítics succeïts aquests darrers dies. Sí, és cert, en Xavier Vendrell no va ser capaç de mesurar ni la dimensió ni les conseqüències de les seves paraules. D’acord però, un cop passada la gracieta el govern Montilla ha donat mostres de no haver aturat ni un sol instant la seva velocitat de creuer, i això és el que realment compta quan s’hi està al front d’un país. Malauradament hi ha un parell de detalls que en Barbeta i en Madi obvien. Primer, l’ús oportunista, tacticista i indegut que fa –i que seguiria fent amb una hipotètica moció de censura- CiU. I segon, la incapacitat del nacionalisme conservador de bastir un discurs coherent i explicar-ho, en primer terme, al seus electors. En Josep Piqué ho va dir clarament en seu parlamentària: “Senyors de CiU, intentant disfressar-se d’independentistes han fet vostès una cosa molt greu, han perdut la centralitat”.
Els líders convergents d’enguany són incapaços de distingir entre la legítima i justificada tasca opositora i la necessitat de fer costat al Govern en el grans temes de país. L’actitud d’en Mas davant els conflictes estatutaris n’és la prova més clara. Així anem.
<< Home