TOCA TRIAR I NO BADAR

Quina por!

Aquest cap de setmana ha donat per molt. Mentre al Palau de Congressos de Barcelona es vibrava amb la nostàlgia d’alguns esperançats a retornar a les essències del nacionalcatolicisme, la flamant candidata del PP, Dolors Nadal, afirmava que si en Rajoy guanya les eleccions “millorarà” la llei que permet el matrimoni entre homosexuals, revocarà la asignatura “Educació per a la ciutadania”, retocarà el català a l’escola, etc... Quina por!
I mentre això succeeix el rostre impertorbable d’en Duran i Lleida es passeja enganxat als autobusos urbans de Barcelona implorant el vot dels catalans “per fer-nos respectar”. Quina barra! A aquestes alçades de la pel·lícula en Duran vol fer-nos creure que ell és la garantia de la defensa de la catalanitat. Doncs no, miri, tothom sap que en aquesta ocasió el paper de CiU és tant sols de guarnició. El bistec el posaran o els socialistes o els populars, i tothom sap també que en cas d’un hipotètic triomf del PP a casa nostra acabarem tots vegetarians.
Però, el cap de setmana també ha fet possible el miracle d’en Joan Ridao en pretendre que el vot a ERC és el vot útil. Glub! Em permeten una pregunta? Quina utilitat té un vot per a un grup que encara no sap si arribarà a la mitja dotzena de diputats?
Poca broma. Siguem clars. La nit del 9 de març sabrem si aquest país continua avançant en el terreny social i de l’autogovern, o si inicia un procés de regressió de conseqüències inimaginables a hores d’ara. I mentre discutim de tot això un grup de ciutadans es manifesta davant de la catedral contra la indústria pelletera i el sacrifici d’animals. Uns altres anaven a missa de dotze sense gosar mirar tanta “chicha” destapada.