INTERESSANT ARTICLE DE NAVALES

“Estimat Groucho, s’ha acabat la broma!

Quan es va produir el crack de 1929 a la borsa de Nova York, el corredor borsari de Groucho Marx va trucar-li per telèfon i li va dir: "Estimat Groucho, s'ha acabat la broma!". El mestre ens explica en les seves memòries com va viure l'alegria que va precedir a la caiguda. Segons ell, no calia estudiar on invertir, n'hi havia prou de llançar un dard al panell de Wall Street i comprar accions de l'empresa on quedés clavat. Deia que era igual una que altra, i que no era necessari vendre: totes les accions pujaven cada dia. Van ser anys d'abundància, fins que, de cop i sense preavís, van arribar les vaques magres.Avui estem molt lluny d'aquell dramàtic escenari. Però comença a escampar-se la por, i, la veritat, els partits de l'oposició semblen abonar-se a generar desconfiança. Convindria que el president del Govern comparegués a la televisió per a explicar pedagògicament el que està succeint i dissipar l'alarmisme que interessadament molts estan creant.Que hi ha un cert pànic, és cert. Cada dijous, cap a dos quarts de dues, participo en el programa de Catalunya Ràdio Problemes Domèstics, que condueïx Manel Fuentes. Juntament amb ell i Maria de la Pau Janer, analitzem l'actualitat política. Aquest dijous ens va acompanyar l'analista financera Carme Hortalà, ja que tocava ocupar- nos d'aquest tema. Manel Fuentes va decidir que s'obrissin les línies telefòniques perquè entressin les opinions del públic, i, la veritat, la preocupació dels oïdors estava roent; des de la iaia que veia com perdia diners cada dia en la seva pòlissa de pensions, que no podia anul·lar per ser molt alta la penalització; fins a qui ens preguntava si l'escassa liquidessa de les petites entitats bancàries podria significar perde els diners estalviats; passant pel jove al qual li acabaven de pujar els interessos d'una hipoteca fins al punt que pensava que estava pagant el pis dues vegades.A la fi de setembre, i en el mateix programa, un important polític de l'oposició em va preguntar, fora de micròfon, quin resultat electoral preveia per al març. Li vaig contestar que tot apuntava a un lleuger avantatge de Zapatero sobre Rajoy, però que a partir de gener podien torçar-se les coses per la situació econòmica. Ell em va respondre que per què pensava això, ja que l'economia anava bé. Em vaig quedar perplex que no fos conscient que el que començava a passar als EUA acabaria afectant-nos a nosaltres.Però, a dia d'avui, es pot subratllar que els EUA no són Europa. Allí estan en portes d'eleccions i la situació econòmica és de risc, ja que el creixement del Producte Interior Brut està a punt de caure per sota de l'1%, i de l'u al zero hi ha poc tros, fet que significaria entrar en recessió; per aquest motiu el Tresor Federal ha abaixat els tipus d'interès perquè es consumeixi i s'inverteixi, amb la condició de canviar la tendència a la baixa, encara a risc que augmenti la inflació. Aquí és diferent. A Catalunya el PIB va créixer 3,2 punts l'any passat, així que de recessió res: tenim marge. Això sí, el consum ciutadà disminuirà per raons de prudència. També es vendran menys pisos, fet que farà que les entitats bancàries no disposin d'aquesta excel·lent font d'ingressos que eren les hipoteques: 280.000 a Catalunya el 2006, a un terme mitjà de tres milions de pessetes de comissió d'obertura: multipliquin!Insisteixo, el president Zapatero hauria d'explicar-se.

Carles Navales.