RIGOR I SENTIT COMU A CAN PSC

En Montilla ho té clar

Hem arribat a la meitat de legislatura. Totes les enquestes i sondejos publicats aquests darrers dies reflecteixen una situació política –en cas de celebrar-se eleccions avui- no gaire diferent a l’actual. El govern del president José Montilla comença a poder mostrar aspectes positius de la seva gestió: desplegament total dels mossos d’esquadra, inauguració de noves estacions de metro, quantioses inversions en l’àmbit educatiu, etc. La fulla de serveis del nou tripartit comença a agafar el gruix. Si a aquest fet li afegim una major coordinació i solidesa en l’actuació governamental, en comparació amb etapes anteriors, arribarem a la conclusió de què el balanç del període és prou satisfactori. Malgrat tot, sobre la política catalana planen qüestions que podrien arribar a enterbolir la resta del mandat. El finançament i la sentència del Tribunal Constitucional són encara elements capaços de distorsionar i complicar el futur del país fins a extrems difícils de preveure. Cert. Negar aquesta evidència seria un error de apreciació tan ingenu com imperdonable. Però, no és menys cert –malgrat les crítiques convergents- que el rigor i la fermesa del lideratge del president de la Generalitat està fora de dubtes. Ahir, sense anar més lluny, en una entrevista a El Periódico, en Montilla es va manifestar amb una claredat diàfana. Va situar dues qüestions importantíssimes damunt la taula: una, tot i confiar en una sortida positiva, va constatar “la dificultat de veure en la pràctica la lleialtat del govern central”. L’altra, l’afirmació de que “els diputats del PSC es deuen a Catalunya i a la disciplina del PSC".
Així les coses, cal ser molt obtús, o mal intencionat, per obviar la feina feta, el rigor i l’exigència mostrada pel president en el camí que ens ha de dur a aconseguir tot allò que ens toca per llei.