LA CLASSE...LLUITARA

Ensenyar les dents

Tothom en parla. Els diaris en van plens i la tele i la ràdio no paren de donar noticies sobre les eleccions americanes repetint fins la sacietat que Estats Units té el primer president de raça negra de la seva història. Ofegats per l’ Obamamania altres fets i noticies ocupen discrets espais, gairebé, a peu de pàgina.
Abans d’ahir uns quants milers de treballadors varen ocupar els carrers de Barcelona en defensa de la indústria catalana i els seus llocs de treball. Ahir el cinquè Congrés de CCOO del Barcelonès aprovava un munt de resolucions amb l’objectiu de no retrocedir, ni un sol pas, en les conquestes atribuïdes a l’anomenat Estat del Benestar.
Però, després de la festa, les coses tornen a la crua realitat i aquesta ens diu que per damunt del debat sobre el finançament, el dret a decidir o l’obamamania contagiosa, la crisi econòmica és aquí. I amb ella l’actitud poc responsable –socialment parlant- de moltes empreses per les què només compte el benefici i no les persones.
Que vigilin. Molta de la gent que ha renunciat a seguir el dia a dia de les picabaralles polítiques no esta disposada a renunciar als seus interessos de classe. Si, he dit bé: de classe. I això vol dir que si convé ensenyaren les dents. Ara que molts han perdut la fe cega en els mercats salvatges, ara què alguns pretenen refondrer el capitalisme, se sent de nou la remor dels que cantem la Internacional. Compta!