MOLT SOROLL I POCA FEINA...

Consells a en Trias

Qui signa aquest article ha estat, fins el dia d’ahir, primer secretari del PSC de Barcelona. L’exercici d’aquest càrrec comporta el seguiment de les activitats, programes i declaracions dels adversaris polítics. Així ho he fet, i l’amic Xavier Trias, a l’igual que l’Alberto Fernández Díaz, han estat objecte de les meves invectives i observacions. A partir d’ara altres faran aquesta feina. Però, no voldria desaprofitar l’avinentesa sense ficar cullerada en la política municipal. Crec, modestament, que els socialistes barcelonins ens hem avançat als convergents pel que fa a trobar el nou pols de la ciutat. Durant el darrer congrés celebrat a Barcelona aquest cap de setmana s’han escoltat un munt de veus advertint que les ciutats estan canviant, que tenen noves circumstàncies demogràfiques i sociològiques i que, conseqüentment, la gestió política s’ha d’adequar a una nova realitat. El PSC ha pres consciència de la nova situació. Ho fa l’oposició? Crec que no. I això no és bo per la ciutat, i mol menys per l’autoestima dels seus ciutadans. Si arribem a la conclusió de què les formes de governar precisen una major dosi de proximitat i diàleg... Que cal demanar-li a l’oposició? Doncs molt senzill: sentit comú, realisme, crítica raonada i raonable i lleialtat institucional. El ciutadà ho agrairia. A l’hora d’acostar la política a la ciutadania la responsabilitat ha de ser compartida. L’oposició no es pot permetre el plaer d’estripar per estripar, ni que el pessimisme s’instal·li en l’opinió pública. Vull instar a l’amic Xavier Trias a que reflexioni. Que faci amb el seu grup un exercici d’introspecció, que es modernitzi, que canviï de llenguatge, que estigui a l’alçada de les preocupacions de la ciutat que vol representar. Els estils de fer oposició caducs han de donar pas a altres maneres de fer. Sort!