QUE FARA DURAN I LLEIDA ?

La força d’Unió

A Unió acostumen a fer les coses amb una certa claredat, sense estridències. Els resultats del seu Congrés consagren la solidesa d’una majoria estructurada al voltant d’en Duran i una minoria alimentada d’amagatotis per sectors de CDC. L’espai polític d’UDC continua ubicat on ha estat sempre. El seu discurs beu tant en els postulats social cristians com en la cultura de govern atresorada durant el mandat del president Pujol. Alguns analistes malintencionats troben que les “floretes” adreçades pels socialistes a en Duran aquests darrers dies són cants de sirena. S’equivoquen. Són simplement un intent “conservacionista”, un desig de que en l’escena política espanyola CiU no esdevingui una rara avis sense nord ni estratègia. El PSOE sap que el responsable de l’automarginació de CiU en la política espanyola no és en Duran si no l’Artur Mas. El líder de CDC aposta per supeditar l’estratègia de la coalició a la seva carrera per la presidència de la Generalitat i, òbviament, es desespera davant la solidesa demostrada pel front de les esquerres durant el darrer debat de política general a Catalunya. Desavinences entre Unió i Convergència cada cop són més manifestes. La davallada de poder institucional de la coalició comença a passar factura en el terreny polític i també en l’econòmic. L’elector de centre dreta català tampoc es mostra excessivament entusiasmat amb el gir sobiranista de la nova direcció convergent. Així les coses, ara caldrà esperar per veure quina és la força d’Unió.