DURAN I LLEIDA VOL GOVERNAR BE

Duran Duran...

En Josep Ma Pelegrí, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), s’ha ficat en un bon embolic. Per què? Doncs molt senzill, ha condicionat l’entrada d’un membre d’Unió al govern espanyol a que en José Luís Rodríguez Zapatero compleixi el que marca l’Estatut en matèria de finançament. Això és qüestió de temps. Els que estem convençuts de què el govern espanyol complirà amb el que diu l’Estatut de Catalunya ja estem preparant les cartes de felicitació per a en Duran i Lleida pel que pot arribar a ser el seu nou càrrec. Dirigents de CDC, i algun que altre articulista mal intencionat, han criticat ferotgement el PSC per les lloances adreçades els darrers dies a la gent d’Unió. Argumenten que sota aquestes paraules s’amaga l’intent d’esberlar la coalició. Error. Massa simple tot plegat. Convergència, i Unió, ja fa temps que respiren separadament. Uns estant cercant en el rebost de la caseta del bosc els additius i el colorant que doti de sabor la seva proposta. Ep! Cal dir que quan amaneixen es passen amb el picant sobiranista. Altres, amb en Duran i Lleida al front, s’estimen més ocupar l’espai orfe del centre social moderat que en Rajoy és incapaç d’omplir i que els estirabots de la gent d’en Mas dificulten.
Quan el líder d’UDC declara a la Vanguardia: “Es hora de empujar. Mientras lo que decida el Estado nos afecte no vamos a desentendermos” un compren el per què de l’alta valoració que obté en Duran a les enquestes.
I és que, més enllà de les ideologies i/o els programes, el ciutadà aprecia on hi ha fusta d’home d’Estat i qui no passa de cabdill opositor.