SEGONS EL COLOR AMB QUE ES MIRA...

Amb Woody... De fora vindran

La pel·lícula que el Woody Allen ha rodat a Barcelona genera articles i comentaris de tota mena. Ahir, en un mateix mitja d’informació, un conegut articulista parlava críticament del film, argumentant que no passava de ser una postal desenfocada; en canvi un altre s’exclamava d’aquest vici crònic que tenim els catalans de menystenir allò que ens és pròxim, allò que és nostre. Afirmava aquest darrer –i crec que té raó- que Vicky, Cristina, Barcelona, sense arribar a ser una gran obra d’art no mereix la desconsideració despietada d’alguns dels seus crítics. Com poden comprovar, a casa nostra n’hi ha per tots els gustos.
Fa pocs dies un amic m’explicava que va veure com turistes estrangers s’aturaven a fotografiar una façana de la plaça Lesseps que en Pedro Almodóvar va immortalitzar amb la seva pel·lícula Todo sobre mi madre. -Que passarà ara? Em va dir referint-se a la popularització de la pel·lícula de Woody Allen. Doncs res de dolent. Més enllà de la seva trama, l’obra esmentada està esdevenint una finestra oberta de Barcelona que despertarà la curiositat de les persones que tenen possibilitats de viatjar arreu del món. El meu amic em deia, potser exagerant, que si els Jocs Olímpics del 92 varen projectar al món la capital del Catalunya, les aventures del Bardem i companyia, també atrauran molts visitants.
Això és bo i positiu? És obvi que sí. La projecció de Barcelona es bona tant en el terreny econòmic com en el del prestigi internacional. Ara bé, perquè tot rutlli potser ens cal una mica més d’autoestima, una bona gestió de l’èxit (tant pública com privada) i menys rondinaries pessimistes.