EL "CHE" DONA PER MOLT

Camus, el Che i la Rahola

Amb la Pilar Rahola comparteixo un munt de coses. Als dos ens agraden els boleros. Ens plau fer bullir l’olla i induir a la polèmica. Despertem filies i fòbies. Som –ella ho diu- una font d’heterodòxia incòmoda per als nostres amics i coneguts. Però, ambdós som així. Que hi farem! Tenim també en comú la capacitat de contradir-nos sense agredir-nos... I això és fantàstic. M’agrada l’article d’ahir de la Pilar, publicat a la Vanguardia, amb el que em critica de nou per defensar l’ombra, la figura i el simbolisme rebel del Che Guevara. El seu escrit desprèn afecte. Li agraeixo sincerament. Ella, jo i els lectors sabem que no es tracta d’una defensa “ideològica” del vell comunisme. Però, -sempre hi ha un però- perquè no reflexionem uns instants sobre la conveniència de "deconstruir" els mites? Perquè matar tot allò d’útil i exemplar que pot haver-hi en les llegendes? Que seria de tots nosaltres si no existissin les icones? On s’emmirallarien les noves fornades de joves idealistes?
El record del Che, la seva fotografia, la samarreta que du aquell noi a l’institut, no té res a veure amb el marxisme-leninisme, la lluita armada a la selva boliviana, ni amb els discursos abrandats que el Che Guevara adreçava a la joventut. No. La famosa silueta del guerriller es quelcom indeterminat i difús que ha esdevingut espontàniament global i transversal, de tots. És una afirmació inconcreta d’idealisme, tant pueril com es vulgui, però real. Fa anys escrivia en Manuel Ibáñez Escofet –defensant l’Abat Escarré- que quan es destrueixen els mites, encara que siguin falsos, els pobles i les seves gents entren en una espiral de decadència. Crec que tenia raó. Avui en dia esdevé fàcil deconstruir i molt difícil replantar els valors perduts.
Diu la Pilar que cal rellegir a l’Albert Camús; sens dubte. M’encanta el Camús compromès amb gènere humà que escriu a Le Libertaire. Però cal anar amb compte quan es juga a "deconstruir". Caure en una rebel·lia "deliberadament estètica” pot ser perillós. Aquest era un dels advertiments de Sartre i els seus amics a Camus.