EL PP NO TE REMEI

L’avi, el PP i el Che

Les paraules d’en Pablo Casado, president de las “Nuevas Generaciones” (NNGG) del PP, fan mal. Fins i tot fan por. Fan mal perquè parlar frívolament de les foses comuns, la memòria històrica i la guerra dels nostres avis fa mal a les orelles i als sentits. Fa por perquè varen recollir l’ovació més sostinguda del XIV Congrés del seu partit.
Segons aquest xicot, d’expressions ultradretanes, la majoria dels joves espanyols són del PP però, encara no ho saben. Vaja, que no s’enteren. Ah! Però, ell sí que ho sap. Ell és segurament un dirigent polític tocat pels deus amb tanta fortuna que és capaç d’endevinar els desitjos que s’amaguen al cervell del jovent del país. Però, no en va tenir prou amb aquestes pretensions. Superant-se a sí mateix va dir –coincidint amb la Rahola- que el Che era un mercenari assassí idolatrat per joves esquerrossos passats de moda. També va afirmar que les batalletes dels avis són carques i passadetes, etc. Escoltant en Casado, l’Esperanza Aguirre, en plena orgia popular, repetia en veu alta: “olé, olé, olé”. Ho feia amb un somriure d’orella a orella. Amb la seguretat de què les essències del pensament ultraconservador compten ja amb alumnes avantatjats.
On és el gir al centre del que es ventava en Rajoy?

Si el futur del PP ens ha d’arribar de xicots de llengua viperina i cabells engominats estem ben arreglats. El meu avi, quan explicava batalletes deia que tots els que parlaven així solien ser feixistes.