MES SOBRE LA RAHOLA I EL CHE

La Rahola i el Che

Sempre he admirat la facilitat de la Pilar Rahola per escriure articles i trobar temes suggerents i polèmics. Més d’una vegada l’he felicitat per l’encert de les seves paraules, per la ironia que destil·la i, fins i tot, pel missatge encriptat que s’endevina entre línies. Però, aquest cop no. Aquest cop la Pilar ha estat excessivament dura i cruel amb una de les icones dels segles XX i XXI.
No és just despatxar tot el que significa el Che titllant-lo d’estalinista. No és de rebut dir que les seves mans estan tacades de sang perquè tots sabem que els combatents -d’un bàndol i de l’altre- han fet la guerra per intentar vèncer. A molts els ha tocat viure temps complexes farcits de mort i violència. Treure de context la figura del Che i les seves idees esdevé avui un exercici d’antiprogessisme gratuït. A hores d’ara la imatge, la història i la figura del Che Guevara és transversal, va més enllà de les ideologies. I hi va per romàntica, per autèntica, per revolucionaria per inconformista...
El Che ha guanyat la seva batalla final després de mort –recordem: assassinat sense judici- en el moment en que ciutadans de tot el mon el recorden i l’identifiquen com un idealista disposat a morir pel que creia.