EN MAS PARLA DE LIDERATGES

En Mas és un cas

Cada cop que l’Artur Mas es desfoga en una entrevista periodística perd credibilitat i desperta, entre els lectors, un sentiment irrefrenable de compassió:
-Pobre noi. Diuen uns.
–Encara no ha superat el cop. Diuen altres.
El paper ho resisteix tot i el paper efímer dels diaris potser encara més. Ahir quan el líder convergent va afirmar que ni en Zapatero ni en Montilla tenien lideratge ni projecte per afrontar la crisi es va quedar descansat. Paradoxalment un parell de planes més endavant, en el mateix rotatiu, un articulista feia notar que el president José Montilla havia passat amb bona nota el seu segon debat de política general mostrant serenitat, realisme i rigor. No sols això si no que també explicava com tot un seguit de valors –per exemple com el de la cultura de l’esforç- eren reivindicats pel President davant la perplexitat d’aquells que, com en Mas els volien patrimonialitzar en exclusiva.Llegint l’esmentada entrevista un es queda meravellat davant el munt de banalitats que pot arribar a dir un polític en hores baixes. Afirmar que en ZP no té lideratge és ignorar no sols els resultats electorals si no també el seguit de mesures que s’estan aplicant davant la crisi i l’orientació social de les mateixes. Els propers dies, sense anar més lluny, en Zapatero ha convocat tres cimeres: la primera amb en Mariano Rajoy, una altra amb els agents socials i una darrera amb els banquers etc... Bé. Algú posa en dubta que en Mas és un cas