SALVADORS ?,,, NO, GRÀCIES...

Un Bossi català?

La història ens mostra un munt d’exemples. En temps de crisi i desconcert creixen com bolets els populismes i els moviments messiànics. En temps de dificultats les sectes, els predicadors i els maximalistes troben el terreny abonat per fer sentir la seva veu. L’Europa del segle XX està farcida d’experiències desagradables. Alguns resultats electorals i tendències a inicies del segle XXI comencen a inquietar seriosament la gent de progrés, a la gent que rebutja la xenofòbia i estima la pau i la llibertat.
De venedors de fantasies en coneixem uns quants, de populistes i demagogs també. Alguns pretesos salvadors de la pàtria ens han dut sovint al caos i a la confrontació. A Itàlia Umberto Bossi va iniciar la seva carrera política militant al partit comunista. Després va fundar la Lega Lombarda i més tard va crear la Lega Nord. Aquest histriònic i patètic personatge -somiant en la Padània independent- va afirmar que: “o hi ha referèndum o hi haurà guerra civil”.
Tot sembla indicar que a casa nostra s’està gestant el nostre particular Bossi català. Si home, tots el coneixem. No se sap si és de dretes o d’esquerres. Això sí, llueix un excel·lent bronzejat i vol declarar unilateralment la independència del país. Diu que el Barça és Catalunya i que la Generalitat no passa de ser un club...
Amics meus, després de la vergonya del cas Millet, només ens faltava això per acabar de guarnir l’oasi.