ARTICLE DE CARLES NAVALES PER MEDITAR...

Contra corrupció, regeneració
Carles Navales
Si l'ètica no és, decididament, el principal actiu dels partits progressistes, la corrupció seguirà burlant-los i de poc servirà que es multipliquin els controls a les institucions i partits: la corrupció és com l'aigua, que sempre troba el interstici per on colar-se.La qüestió de fons està en la circumstància que a Europa les esquerres van perdent la seva ànima a poc a poc. Gestionen bé els assumptes públics, però cada vegada costa més trobar la fraternitat en els partits, i, encara més, que algú et defineixi l'ideal polític que pot motivar la il·lusió pel compromís col·lectiu i fer-te vibrar. Alhora, gran part del socialisme es debat entre, o una modernització de tall tecnoliberal, o l'esquerranisme del revolucionarisme sense revolució: no se sap quin camí és pitjor.A més, la imatge dels partits d'esquerres es veu molt perjudicada per aparèixer més com a espais de promoció personal que de compromís fraternal. No cal anar amb vestit creuat als divuit anys.Edgar Morin proposa passar de la revolució a una metamorfosi, que consistiria a arrelar amb els corrents polítics del socialisme i el comunisme democràtic per preservar grans conquestes, com l'Estat de benestar posat al dia, i, alhora, per incloure la cultura de l'austeritat i la qualitat de vida, mitjançant la incorporació, que no aïllament, de l'ecologisme a la política. I, el més difícil, aconseguir que temes de la nostra intimitat personal, com el sofriment o la felicitat, deixin de ser invisibles en la consciència política col·lectiva. Un camí a explorar.Si bé és cert que, en el passat, els partits polítics eren espais que complementaven el que la societat negava als treballadors (biblioteques, sanitat, oci) i que això avui ho assumeixen les institucions, no és menys cert que hi ha altres formes de relació: la proximitat, el debat, l'aportació de grups i particulars al progrés de la ciutat, la dinamització cultural. I podríem seguir.S’han d’explorar nous llaços socials. I modificar el llenguatge. Vaig escoltar a un diputat dir: "Cal optimitzar les infraestructures de la primera corona ferroviària". Tan difícil és dir: "Els trens de rodalia han d'arribar a l'hora"? Si el llenguatge continua avançant cap a l'espantall no haurà d'estranyar-nos que l'allunyament ciutadà de la cosa pública es produeixi per la total incomprensió vers el que diu l'interlocutor polític.A França, l'esdeveniment més sorprenent del segle XX va ser la pràctica desaparició del Partit Comunista, que va tenir, entre altres mil conseqüències, la deterioració del llenguatge dels parlamentaris de l'Assemblea Nacional. Els representants comunistes eren gent de barri i fàbrica, en gran part, i se'ls donava una sòlida formació per defensar amb solvència els interessos que representaven, però mai van abandonar el llenguatge popular, el que feia que, per respondre'ls, els altres parlamentaris parlessin en forma comprensible. En desaparèixer aquests, el llenguatge ha anat cap a l'enarquisme (amb e), el qual està influint, també, en la premsa escrita.Conseqüència: a França, el 40% dels joves de 24 anys no entén un editorial de Le Monde. O sigui, per molta democràcia formal que hi hagi en el país veí, la qualitat democràtica està en risc, ja que els joves no poden participar plenament perquè no tenen suficient capacitat cognitiva per comprendre el debat polític. Tot un repte, per al qual recomano als polítics que han sortit dels barris que no modifiquin el seu llenguatge per semblar més intel·ligents; ser més intel·ligents és comunicar millor, això sí, amb un llenguatge tan comprensible com correcte sintàcticament i gramatical.Continuarem.

Carles Navales. Publicat Diari de Girona