REFLEXIÓ D'EN DIDAC BOZA SOBRE "LES CONSULTES"

CONSULTES EN CIRCUIT TANCAT

Mereixen tot el respecte aquells que d'una manera o altra hagin decidit implicar-se en les consultes independentistes d'aquest diumenge a prop de 170 pobles i ciutats mitjanes de Catalunya. També, naturalment, són respectables i interessants els arguments d'aquells que des de les seves tribunes d'opinió argumenten, animen i posen tot l'entusiasme que tenen al seu abast en favor d'aquesta iniciativa.

Tothom mereix respecte, inclosos aquells que com un vell col·lega de professió, incorren en excessos verbals tan contundents com el d'afirmar que les d'aquest diumenge són “les urnes més democràtiques de tota la nostra història” o el d'acusar de “pusil·lànimes insidiosos” aquells que posen peròs a les consultes d'avui o pensen que les consultes no porten en lloc. Repassem fets objectius:
La jornada d'aquest 13-D de consultes es juga en un terreny molt determinat: 700.000 votants potencials, residents a ciutats i pobles on l'espectre polític sobiranista i nacionalista és objectivament o se sent més fort. (Per la raó organitzativa que sigui, la Coordinadora que “harmonitza” totes les iniciatives no ha inclòs en aquesta convocatòria ciutats com Girona, on a consulta va tenir també l'aval d'una majoria municipal com és el cas de les poblacions on s'han plantat urnes, i ha preferit deixar per a més endavant reptes més complicats a ciutats i territoris de més població o a la mateixa capital, Barcelona)

Sense cap mena de dubte el d'aquest diumenge és un exercici de participació democràtica però en l'estat de dret -concepte consubstancial al de democràcia- la participació és imprescindible, però per sí sola no és suficient. L'estat de dret vol dir legalitat, garantia jurídica i aquestes consultes no la tenen. No han estat convocades pel poder derivat dels representants legítims del poble, perquè no s'han plantejat des de les condicions mínimes de neutralitat formal per part de qui les convoca i perquè no es fan sobre la base del cens de població oficial com és obligat en les eleccions i referèndums oficials i vinculants.

Hi ha elements objectius del moment polític a Catalunya que marquen clarament aquestes convocatòries: la propera sentència del Tribunal Constitucional de l'Estatut i -jo diria que sobretot- la proximitat de les eleccions al Parlament, a menys d'un any de distància. sense representació parlamentària o personatges aspirants de la política no fan us propagandista. Seria “pueril” (per utilitzar una altra expressió del meu vell col·lega) pensar que el calendari de les consultes no es planifica d'acord amb tàctiques i estratègies o que ERC, CDC, i altres formacions pagandístic (legítim però propagandístic) d'aquestes consultes.

No dubto de la bona fe i la i·lusió amb l qual molts ciutadans participaran en aquestes consultes populars convocades però també està molt clar que aquest partit es juga més aviat en circuit tancat i a porta fermada. És la fase classificatòria que es juga en el territori de l'independentisme i del sobiranisme que representen una part de la realitat catalana però no són tota la societat. Després de la fase de classificació vindrà la final i aquesta es juga la tardor vinent davant unes urnes amb precinte oficial.