INSURRECCIÓ CÍVICA

SEMPRE ENS QUEDARÀ PARIS
Alerta! Venen per totes bandes. Qualsevol camí o viarany els és útil per reduir espais de llibertat, de drets conquerits després d’anys de lluita. Tots ells, a l’hora, semblen voler aprofitar l’ocasió. Com si l’oportunitat de lligar-nos curt fos única. Estan convençuts de que la crisi econòmica, i la por, esdevindrà un bon morrió, que ningú gosarà mossegar, que assistirem impassibles al desmantellament de serveis i prestacions socials... S’acosten per tots els cantons. L’atac aquest cop va de debò, és moral i material, és d’idees i principis. Considerant-se nets de tota culpa, els de la porpra cardenalícia, tiren la primera pedra a la teulada dels drets de les persones. Sí, satanitzen opcions sexuals al temps que pretenen limitar el dret de les dones a decidir sobre elles mateixes i el seu cos. Mentre això succeeix, altres avancen a l’escalf, la llum i el foc dels contenidors d’escombraries convertits en barricades de plàstic sense llambordes. Aquests la diana la situen en la llibertat de reunió, de manifestació, en la limitació del dret de vaga, en les identificacions prèvies. Ho fan sense mesurar les conseqüències de tot plegat, sense entendre el que pot arribar a ser una espiral farcida d’acció-repressió. Potser obliden que la llibertat, la democràcia i el sistema de partits té un preu més enllà de l’econòmic.
Des de dalt també s’assetja. Amb l’inestimable ajut d’alguns columnistes, i eterns tertulians de teles públiques, se’ns bombardeja amb la necessitat de fer sacrificis per salvar el país. Salvar-lo de qui? Per inquietar-nos se’ns fa grecs per un dia, quan no portuguesos. Rien ne va plus! Per no defallir en aquest propòsit d’abast europeu, excitat per les eleccions, el guinyol que mana a França, insinua de nou que Europa fineix als Pirineus mentre manté l’ocupació militar dels “banlíeue”... Això sí, Jean -Luc Mélenchon dona oxigen quan ens invita a la “insurrecció cívica” des de la Bastilla. Som-hi.
I els governs? Ambdós, el d’aquí i el d’allà, conseqüentment de dretes, ens diuen que cal retallar més, més i més. No fos cas que el francès tingues raó i despertessin les ires de la senyora cancellera i els seus “angoixats” banquers.
Aquesta gent ataca per tot arreu. Per les idees, la moral, l’economia, els drets, la memòria col•lectiva... Ens roben serveis educatius i sanitaris. Pretenen estimular el consum reduint salaris, confrontant treballadors en atur amb els que encara tenen feina fixa, amnistiant defraudadors o esborrant el nom de Rafael Alberti de places i avingudes... I quan sortim al carrer, per protestar pacíficament, pretenen que l’atenció ciutadana es fixi en vidres trencats i el fum negre –convenientment fotografiat i filmat- d’uns contenidors que cremen.
Alerta doncs. La nova Santa Aliança vol conquerir les ciutadelles de la llibertat, esquilar drets i instaurar un vell ordre basat en el fatalisme, la submissió i la llum de Trento. Això sí, sempre ens quedarà Paris i les seves “insurreccions cíviques”.