PILAR RAHOLA I EL NOSTRE SÍSIF-MAS

Ai! Pilar Rahola cada dia esdevé més imaginativa a l’hora de escriure articles. Avui, en la seva columna de La Vanguardia, ens diu que "el president Mas sembla Sísif, el torturat rei d’Efira condemnat per Hermes a pujar eternament una pesada pedra, muntanya amunt, que sempre torna a rodolar. I com Sísif, ni el pes de la pedra, ni la muntanya, ni la caiguda són decisió de Mas, sinó de les variables externes i dels capricis de l’estat"...

 Doncs bé, un servidor de vostès avui té el dia pessimista i l ’imatge referencial mitològica que li ve al cap -al pensar en el president de la Generalitat- no és precisament la de esforçat Sísif. No. Artur Mas em suggereix més aviat la estampa del barquer Caront. Aquell barquer de l’infern que molts dimarts duu els seus passatgers en direcció al regne d’Hades, a les profunditats terrestres guardades per Cèrber.

 I és que, amics meus, Homs ens ha parlat tant dels perills grecs que hom somià amb tots els rius de l’Hades, de l’infern grec. Ve al pensament el Estix, el riu de l’odi, o l’Aqueront, el de la tristesa...Malgrat que el més freqüentat pel portaveu “dels millors” ha estat, sens dubte, el Còcit, el riu de les lamentacions.

 Si, i allí a la llacuna Estix diuen que tenia Caront la barca...On té el bot el Sísif contemporani del que ens parla Pilar Rahola?