El blog d'en Joan Ferran

21.10.12

DURAN, POLÒNIA, TV3 I LES EMOCIONS...




DES DE POLÒNIA AMB AMOR...

Una vegada més Josep Antoni Duran i Lleida s’ha queixat de TV3. El polític d’Alcampell té la pell molt fina. Aquest cop el motiu ha estat un gag en el programa “Polònia” on, les “teràpies correctores”, de Felip Puig l’ha fet abraçar l’independentisme. El d’Unió no suporta la paròdia al voltant de la seva fe nacionalista a l’igual que li molestava, mesos enrere, que s’insinuessin els seus somnis ministerials. Cal lamentar que un parlamentari tan il•lustrat i expert com Duran Lleida malmeti el seu temps en criticar l’ofici dels seus parodiadors. D’un democristià que se les dona d’humanista, i lector de Mounier o Marcel, un servidor s’esperaria una crítica aprofundida sobre la banalització de la política i els seus efectes perniciosos sobre la societat, i no pas una rebequeria. Però el món és així.
Ara bé, posats a ser malpensats... No serà aquesta una estratagema del propi Duran i els seus socis destinada a amagar altres coses, altres intencions envers la ràdio i la televisió públiques? Darrerament han estat moltes les veus crítiques al voltant els continguts informatius de TV3. L’omnipresència d’Artur Mas a la petita pantalla ha estat motiu de protesta unànime per part de tot el món polític que no professa la fe convergent. Però no sols això. Molts observadors han alertat sobre el menysteniment dels “altres pluralismes” i del tractament, gairebé monotemàtic, de les qüestions sobiranistes. Per cert, gairebé sempre observades des d’una òptica amable amb uns i esquerpa amb altres. Però, és clar, això al senyor Duran Lleida no l’interessa. Tampoc crec que als nous gestors de la Corporació els interessi gaire, en aquests inicis de segle, administrar de manera justa la diversitat i la complexitat. Sembla ser que alguns han decidit obviar la raó de ser “nacional” dels mitjans per caure en la raó partidària, “nacionalista”. Perillós tot plegat.
Michel Lacroix, en el seu llibre “El culte a l’emoció”, ja ens va alliçonar respecte les noves “catedrals emocials”. Alertava el filòsof gal dels perills que comporta l’espectacularització de la informació i el culte de les emocions. Avui a ningú se li escapa que la situació política i econòmica actual, generadora d’inseguretats i pors, és brou de cultiu de xenofòbia i demagògies vàries. En aquest sentit la responsabilitat dels mitjans públics de comunicació és cabdal i haurien d’esdevenir fortaleses inexpugnables en el seu paper de garantir la llibertat d’informació i la cohesió social. Quan un mitjà de comunicació públic cau –en paraules de Lacroix- en una espiral de sobre estimulació constant, correm el perill que el retorn de l’emoció ens condueixi ràpidament a la barbàrie.
Però d’això el senyor Duran i els seus socis no volen saber res. Hi ha qui pensa que després d’instrumentalitzar grollerament els mitjans de comunicació públics, fent-los caure en el forat del dictat, vindrà la devaluació i serà més fàcil el seu aprimament. Volen algunes proves del que dic? Una: L’absència de presa en negociar el Contracte Programa de la CCMA ha permès eliminar canals de tv i serveis...
Un altre: Com s’explica que el CAC s’entretingui analitzant cadenes estatals en les que no te competències, i miri a un altre banda quan a tv3 estan passant coses greus?... Molt senzill doctor Watson: Això és control polític en mans de servidors governamentals.