Hereu, un bon relleu

Sí, és evident, en Xavier Trias té un gran problema. Se’l veu desencaixat, confós i agressiu. Artur Mas té un altre gran problema: en Xavier Trias. Un candidat que ha deixat de creure en si mateix i en les seves possibilitats d’assolir l’alcaldia de Barcelona les properes eleccions municipals. La raó? Molt senzilla: el relleu d’en Joan Clos per en Jordi Hereu al front de l’equip municipal dels socialistes. El símptoma: les reaccions extemporànies que ha tingut el candidat convergent en conèixer la notícia. Unes reaccions que no s’adiuen gens al seu suposat tarannà pacífic. Xavier Trias ha perdut els estreps i ha parlat al més pur estil dels populars. Que si l’aparell, que si la monarquia hereditària, que si... Els nervis i la por a una nova derrota el neguitegen. Siguem seriosos i intentem aproximar-nos fredament a la nova situació que és, sens dubte, digna d’estudi.

Una de les diferències principals entre el PSC i CiU, pel que fa a la política municipal, és el capteniment al voltant de les persones que han de protagonitzar-la. El PSC conrea la pedrera, CiU no. La majoria d’homes i dones dels rengles socialistes dedicats als municipis acostumen a adquirir un bagatge de coneixement i experiència mitjançant dilatats períodes de temps dedicats a la política local. Els actuals alcaldes i regidors del PSC s’han format a l’escola del carrer, de la ciutat i del poble, en contacte directe amb la problemàtica quotidiana del ciutadà. Aquest és el cas, sense anar més lluny, del nou alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que ha estat regidor dels districtes de Les Corts i Sant Andreu, i el de molts altres alcaldes metropolitans que s’han forjat en el dia a dia de la gestió municipal. La renovació practicada pel PSC en aquest àmbit de la política no acostuma a ser un desembarcament ni una implantació. Respon a una estratègia meditada i cuidada que cerca oferir a la ciutadania dirigents capaços, formats i provats. Ens podrà agradar o no la seva proposta programàtica o el seu tarannà, però és una gran veritat que els alcaldes socialistes emergeixen de la proximitat i la pràctica concreta.El mètode de CiU és un altre de molt diferent. Tradicionalment les prioritats polítiques dels nacionalistes conservadors s’han centrat, al llarg dels anys, en les qüestions autonòmiques, abandonant ostensiblement el conreu del flanc municipal en benefici d’estratègies per conservar el poder pujolià. Tot ho han fet girar al voltant del govern de la Generalitat. Els nous quadres polítics que han emergit dels seus rengles desitgen fer feina al Parlament de Calalunya. Els que s’han criat i educat a l’ombra del Pati dels Tarongers com Oriol Pujol o Quico Oms, entre altres, somien tornar a la plaça Sant Jaume. Amb aquest panorama dins el cosmos convergent, a qui s’assigna la política municipal i els afers de la ciutat? Doncs molt senzill: als excedents, als polítics de tornada, als fracassats d’aventures de tot tipus. Només cal donar un cop d’ull a la història de la ciutat de Barcelona. En aquest consistori han passat a pitjor vida política des d’en Josep M. Cullell fins a en Miquel Roca, des d’en Joaquim Molins fins a en Xavier Trias. Molts, després de les seves respectives batalles, han marxat decebuts a l’empresa privada. Altres –com és el cas d’en Trias- han resistit a l’espera de veure passar el cadàver dels seus enemics; però... ai las!, no ha estat així. Aquells socialistes de l’aparell, a qui tant plau de criticar a en Xavier Trias, tenien una carta a la màniga -per cert, gens amagada- i han ubicat en primera línia de combat en Jordi Hereu. Hereu és un home gens sospitós de pràctiques sectàries ni de lectures dogmàtiques. És un polític amb perfil pragmàtic, dialogant i resolutiu. Poc aficionat a exabruptes i picabaralles. Una persona fàcilment votable fins i tot per la clientela d’en Xavier Trias. El desconcert en els rengles convergents ha esdevingut notable. Més d’un estrateg de campanya s’haurà de menjar l’argumentari, els papers, eslògans i discursos que havia preparat laboriosament per fustigar en Joan Clos. El seu relleu, en Jordi Hereu, té tots els números i condicions per ser un bon alcalde i gaudir de la confiança dels barcelonins. De res valdran els anatemes sobre els seus vincles amb l’aparell. Els qui el coneixen n’opinen que és un dels polítics més transversals de la nova generació de socialistes catalans. És un home del nostre temps, i no una relíquia del passat.

Article publicat al setmanari Actual