Mas cami del desert..

Camí del desert

En Felip Puig és com un d’aquells actors secundaris de les pel·lícules d’acció que sempre acaba morint en els braços del protagonista principal. Sí, home, un d’aquells personatges que parla i engresca el personal, als seus companys, a llançar-se a una lluita ferotge a pit descobert i, generalment, sense garanties d’èxit. Les darreres paraules abans de morir d’aquests figurants de segon nivell acostumen a estar plenes de sentiment i afectació. Doncs bé, l’amic Felip ahir –tan sobrat i prepotent com Artur Mas- observava “moral de derrota” en els seus adversaris polítics. No podia ser d’una altra manera. Ho deia amb el seu posat seriós, malhumorat, i la barba poc retallada. Però, en la lluentor de la seva mirada trèmula, s’endevinava una profunda preocupació. Potser pensava: Què serà de mi si la suma de les dretes no funciona? Podrem aguantar quatre anys més fent d’oposició? Continuaran les donacions anònimes? La jornada de reflexió de demà hauria de servir a molts sobrats convergents per anar preparant la cantimplora i la crema solar. La travessa del desert pot esdevenir llarga i fatigosa. I, per cert, també amb molta pols, rates i escurçons.