Déjà vu...

Massa “déjà vu”

El proppassat divendres el president José Montilla va comparèixer a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per tal d’explicar com pensava organitzar el nou govern i quines competències assignava a cadascun dels departaments. El president va anunciar la seva intenció de reformar algunes lleis al respecte i també, que assumiria personalment la responsabilitat de vetllar pel ple desenvolupament del nou Estatut. La intervenció d’en Montilla –recordem que tan sols porta en el càrrec tres setmanes- era previsible i complia totes les exigències d’una compareixença d’aquestes característiques però, les paraules dels líders de l’oposició em van semblar francament pobres, molt pobres. Les crítiques de CiU i PP varen esdevenir un “déjà vu” repetitiu i sense novetats. Els arguments emprats per tal d’erosionar el govern van ser escadussers i poc convincents. Esgrimir com a pecat que el nou govern segueix la mateixa línia que l’anterior és un recurs sense substància. Fer esment de què les tres forces integrants del pacte tenen visions diferents de la societat catalana és una obvietat, que coneix tothom, que no té per què esdevenir un defecte, ans al contrari, potser és garantia de pluralitat i multisensibilitat. Però, el més patètic de tot plegat va ser l’utilització esbiaxada dels conceptes seguretat, immigració i expropiacions com a armes polítiques. Amb aquesta oposició no es pot anar enlloc. Excessiu “déjà vu”.