D’una altra manera

Fa un parell de dies Xavier Bru de Sala afirmava a les planes de La Vanguardia que el principal perill del govern català no rau en els seus possibles errors sinó en l’excés de cautela, en la paràlisi. Poques hores després, una roda de premsa del govern contradeia la tesi del columnista. L’Executiu enviava al Parlament un paquet de lleis amb fort contingut social per ser discutides i enllestides amb urgència. I no només això, sinó que també s’anunciava que els flamants consellers demanaven comparèixer a la cambra, al més aviat possible, per tal d’explicar el programa de treball dels seus departaments respectius. Crec que els fets demostren que el perill que ha descrit en Bru de Sala s’esvaeix per moments. El govern traspua dinamisme, ordre i rigor. Aspectes que no tenen res a veure amb l’immobilisme. No hi ha sorolls més enllà dels que fabriquen artificialment més d’un mitjà de comunicació. De fet, el que els ciutadans desitgen és que les coses funcionin sense estridències. Els esdeveniments polítics dels darrers anys han estat excessivament complexos; cert. Però també hem de tenir en compte la magnitud dels temes abordats i l’impacte de l’alternança. El nou Estatut no és una simple i insignificant declaració d’intencions d’aquelles a què ens tenen acostumats els parlaments. El primer pacte de les esquerres al govern tampoc va ser un part sense dolor. Després de les eleccions de l’1 de novembre, i de la campanya electoral, ha començat una nova etapa a la qual tothom s’haurà d’acostumar si no vol ser un outsider. Uns hauran d’aprendre a governar amb el cap obviant l’estètica i les soflames. Altres hauran de resignar-se a ocupar dignament l’espai de l’oposició amb esperit de servei al país. Catalunya rutllarà bé? Sí, però d’una altra manera.

Article que m'han publicat al setmanari Actual