Un sol govern

Les cares i les biografies dels components del nou govern de Catalunya s’han donat a conèixer vint-i-set dies després de la celebració de les eleccions de l’1 de novembre. Sense estridències ni filtracions desestabilitzadores, els noms dels nous consellers s’han sabut amb certesa el dia i l’hora que el president Jose Montilla ha considerat oportuns. Els qui, des del primer dia, auguraven al nou executiu una etapa convulsa i complicada, veuen les seves prediccions contradites. Hi ha serietat, rigor i lideratge compartit. Cadascú sap perfectament quin és el seu paper. Què ha passat? Quins mecanismes s’han activat per tal de posar en circulació tants fluxos positius? Molts poden ser els motius i moltes les raons que han permès crear una nova atmosfera en l’àmbit de les esquerres. Però, a tall d’exemple, en podríem destacar un parell: una, la incorporació a l’estructura governamental i de les negociacions dels principals homes forts de les diferents organitzacions. És el cas, sense anar més lluny, de Montilla i Puigcercós facilitant l’entesa interpartidària. L’altra pot ser l’avís dels electors. Malgrat que molts d’ells han confiat majoritàriament en les candidatures d’esquerres, altres han preferit reposar indiferents en braços de l’abstenció o enviar missatges amb el vot en blanc.El nou govern català es mou entre la continuïtat i la renovació, entre l’experiència i la saba nova. Res a dir-hi; però la veritable prova de foc del nou executiu no serà la gestió dels seus membres, sinó demostrar als catalans que la seva acció no esdevindrà mai més una suma de compartiments estancs ni de polítiques contradictòries. El ciutadà espera posicions de govern homogènies aplicades al voltant d’un criteri únic. La nova etapa comença bé. Que duri. El país ho agrairà.

Article que m'han publicat al setmanari Actual