Estilo convergente

Qüestió d'estil

Ahir va tenir lloc al Parlament de Catalunya la primera fase del debat d'investidura. Avui les diferents forces polítiques, i especialment l'oposició, hi diran la seva. Malgrat això, les primeres reaccions dels portaveus ja han posat de manifest les diferències d'estil, de tarannà, amb què pensen encarar la propera legislatura. Pot semblar paradoxal, però, que en aquesta ocasió el PP, i singularment el seu portaveu, Francesc Vendrell, hagi titllat de correcte el discurs del candidat socialista, tot esperant a demà per criticar amb especificitat les propostes de les esquerres. En canvi, la gent de CiU, per boca d'en Felip Puig, ha tornat a les seves ja habituals estridències. Ha desqualificat la vàlua i el discurs d'en Montilla afirmant que no passa de ser el d'un trist president de Diputació. Quanta ràbia mal orientada! Montilla ha fet un gran discurs. Ha posat en valor els aspectes positius de l'anterior Govern difuminats pel debat estatutari. Ha explicat a bastament les seves prioritats d'acció política fonamentant-les en els temes socials i, finalment, ens ha confirmat la seva voluntat de servei al país sense pretendre donar lliçons d'ètica a ningú. Avui, al Parlament, s'han vist diferents estils de fer política. El de Montilla és una mà estesa i molta correcció. El d'en Puig i els seus col·legues malauradament continua sent el de l'erosió desconsiderada i estèril. Qüestió d'estil.