El fil conductor

No hi ha incertesa. Amb celeritat i eficàcia s’ha configurat una majoria parlamentària que donarà pas a un nou govern d’esquerres presidit per en José Montilla. Tots els analistes polítics posen de manifest la discreció i la solidesa amb què s’estan duent a terme les negociacions entre els representants de les forces d’esquerres del Parlament català. Ho fan aliens a la pressió d’alguns importants mitjans de comunicació i d’un parell de centenars d’eclèctics i exaltats manifestants. L’obsessió per no repetir els errors de l’anterior legislatura causants de la difuminació de l’acció de govern inspira aquesta nova època. A hores d’ara s’han posat ja les bases per a la coordinació dels diferents grups parlamentaris, i la setmana vinent veurà la llum, fruït d’intenses negociacions, el document programàtic que ha de guiar el nou govern. Algú pot fer més en menys temps?

La celeritat del procés negociador podria fer pensar a més d’un que l’acord de govern estava pactat abans de la contesa electoral. Segur que no. Això no obstant, convindran amb mi que l’agressiva campanya de CiU ha actuat com a catalitzador, accelerant el que era tan sols l’opció de pacte preferent de les esquerres catalanes. Durant la nova legislatura, que tot just s’inicia, s’haurà d’abordar el desenvolupament de l’Estatut. En aquest sentit l’acceptació per part d’ERC del text votat en el Referèndum permet afrontar amb garanties d’èxit els processos de negociació aquí i a Madrid. Les bases de la coordinació governamental i parlamentària entre socialistes, ERC i IC estan assentades. Els mecanismes de diàleg funcionen. El dia a dia ho demostra. La singularitat de cada un dels partits és evident, però un fil conductor, impregnat de contingut social, fa viable aquesta nova oportunitat per a les esquerres.

Article que m'han publicat al setmanari Actual