Camí de Zaplana

Quin contrast! Ahir tenia lloc al Palau del Parlament la presentació en societat de l'Entesa de Progrés. Setanta diputats flanquejaven els seus respectius líders i donaven fe d'una voluntat clara d'iniciar una nova etapa de polítiques progressistes a Catalunya. Les bones intencions, les esperances de futur, contrastaven amb les declaracions poc elegants, crispants i desqualificadores d'Artur Mas i Duran i Lleida. El que han fet les esquerres aquests darrers dies no sols és legítim des del punt de vista formal, sinó que és obligat des del punt de vista programàtic i discursiu. O és que les esquerres no han fet prevaler el vessant social en els seus programes? Algú de les esquerres repartia talons a dojo al més pur estil de la caritat neocon? Doncs no. El més lamentable de tot el que està succeint aquests dies és la deriva zaplanista d'en Mas i els seus xicots. Cal saber quines són les regles del joc i cal saber perdre. Aquest no és un sistema presidencialista. Quan s'és incapaç de fer amistats i es vol guanyar eliminant els altres, es corre el risc de quedar-se sol. Prenguin-ne nota. Avui els estirabots zaplanistes a casa nostra no toquen.

Article que m'han publicat a e-noticies