MOSSOS

Hi ha temes de l’àmbit polític/governamental que requereixen discreció i mesura, molta mesura. No seré jo qui s’atreveixi a jutjar l’encert, o no, de les manifestacions de mossos, ni les característiques o raons de les seves mobilitzacions. Els mossos, com qualsevol altre col·lectiu tenen drets i han de poder-los exercir en llibertat. Tampoc em correspon defensar directament –no sóc especialista en polítiques d’interior- l’acció de la Conselleria que dirigeix en Joan Saura. No. Voldria tan sols i modestament cridar l’atenció sobre les conseqüències fatídiques i pernicioses que pot arribar a tenir una devaluació de la imatge de la nostra policia. Aquest fenomen, de produir-se, seria injust per al propi cos però, seria també molt negatiu per la convivència, la confiança i la relació harmònica que ha d’existir entre la ciutadania i les forces de seguretat. Cal respectar sense reserves la policia del país però, cal també que més d’un s’abstingui de pescar en aigües agitades. La policia, per treballar satisfactòriament, precisa discreció, serietat i confiança, i això implica molta reserva, poques declaracions i la no utilització mal intencionada i partidista d’un col·lectiu de professionals que saben fer bé la seva feina. Tots sabem que qualsevol grup humà pot generar en el seu sí accions puntuals que són reprovables. És llei de vida, i és obvi que cal corregir els errors comesos. D’acord però, no ho és menys que cal fugir de la fam dels taurons disposats a mossegar-ho tot. Jo confio en la nostra policia.