Ja falta menos para vencer convenciendo....

EL PAS DE L’ECUADOR

Ja hem arribat a l’equador de la campanya electoral per les eleccions municipals. Ja podem començar a fer balanç sobre qui és qui i que proposa cadascú dels candidats sense temor a equivocar-nos massa.

En Xavier Trias ens ha sorprès desagradablement. Els seus assessors, al servei dels sectors més radicals del seu partit, l’empenyen a fer un paper que no l’hi escau. El candidat convergent per Barcelona el veien obligat a fer de poca solta i malparlat. Una persona educada i aparentment centrada com en Xavier Trias no acostuma a utilitzar en el seu lèxic polític la paraula “putejar”. Ara miraculosament ho fa en el més pur estil de xuleta de barri. Una persona que ha governat –Trias l’ho ha fet molts anys- no pot prometre impossibles sense tenir mal d’estómac i àcides per sobre dosi de cinisme. Trias ho fa i això no és seriós. El i el seu partit han d’ estar molt desesperats per actuar com ho estan fent.

L’equador de la campanya ja ha marcat el perfil dels candidats i dels partits. Uns prometen impossibles ha dojo i fan verbalisme matusser. Altres plantegen propostes factibles i contrastades econòmicament. Per què? doncs molt senzill, uns hauran de governar des de la realitat altres no més volen esgarrapar vots.