Perdre el temps

Artur Mas amb la seva habitual falta d'imaginació, va intentar col.locar al president Montilla en un atzucac en la sessió de control parlamentària. Com? Molt senzill, preguntant-li sobre les recents declaracions de Pasqual Maragall al voltant de l'Estatut de Catalunya i de les seves relacions amb en Rodríguez Zapatero. La resposta presidencial va ser l'esperada. Montilla es va ratificar en la seva ja constant voluntat de continuar desenvolupant la llei votada en referèndum pels ciutadans de Catalunya. El president va posar de relleu la idea de què allò que és realment important és el que es pot fer i concretar, allò que existeix i no altres coses. L'Estatut és una realitat i, l'obligació del govern català és desplegar-lo. Lamentar-se del que podria haver estat i no és, o ventilar traïcions i negociacions secretes ja no porta enlloc però, el més trist de tot plegat, és veure com el principal grup de l'oposició perd el temps intentant demostrar coses que a hores d'ara no tenen cap mena de transcendència, més enllà de què serveixin per omplir planes de diari o donar peixet a articulistes. Poca imaginació deu tenir una oposició que inverteix el seu temps en disseccionar les opinions d'un mandatari jubilat. Això és perdre el temps.