Oposició o eterna incongruencia ?

Mas, no ens ratllis !

A un mes de les eleccions municipals i, sis mesos després de les autonòmiques sembla ser que el meu amic Artur Mas té “mono” d’eleccions. El dirigent convergent s’ha declarat partidari d’avançar les eleccions generals a l’octubre, amb l’excusa falsa –l’ha corregit sàviament en Duran Lleida- de què la legislatura està esgotada. El desfici d’en Mas per tornar a les urnes només s’entén com a fruit de la incomoditat que li provoca la travessa del desert que ha iniciat la seva formació. CiU, acostumada a viure a l’ombra del poder, no resistirà una llarga marxa pels àrids terrenys de l’oposició. En Mas ho sap i desitja desesperadament ubicar gent i acostar-se a qualsevol preu a les engrunes del poder. Lamentable tot plegat, però la realitat és així. Tant parlar d’acostar la política als ciutadans, de la fatiga electoral, de la banalització dels missatges polítics, i el senyor Mas ens convida a votar intensivament. Tants inputs creuats i tanta desorientació de l’oposició no és bona pel país. El trist paper d’Artur Mas –corregit constantment per un Duran Lleida políticament seriós- no afavoreix el clima d’unió que Catalunya precisa per defensar el seu autogovern i el desenvolupament de l’Estatut. Si-us-plau, no ens ratllin amb propostes insolvents.