CiU = PP ?

Fronteres difuses

El president José Montilla ho ha dit amb claredat: “les fronteres entre CiU i el PP són tan difuses que es confonen”. I és cert. Ho és més enllà del fitxatge de la Janer per en Jaume Matas a les Balears, o d’en Millo, exdiputat de CiU ara a les files del PP, a Girona. Les fronteres són difuses per que la ideologia de fons de les dretes, el disc dur d’ambdues formacions, conté múltiples coincidències. Fa uns mesos l’Artur Mas anava al notari fugint d’una identificació entre el seu partit i el d’en Josep Piqué i Mariano Rajoy. Avui, malgrat alguna vel·leïtat al voltant del fracassat debat de l’autodeterminació, cerquen novament acords i punts de coincidència. Ho fan sense escrúpols a Tarragona, ho fa en Xavier Trias a Barcelona tot afirmant que no fa fàstics a una entesa amb l’Alberto Fernández Díaz. Però, a hores d’ara, la proximitat de CiU amb el PP ja va més enllà de les propostes de pactes post electorals. Les coincidències són programàtiques i de concepte. Tant és així, que el candidat convergent a l’alcaldia de Barcelona ja ens parla de privatitzacions. Ho fa referint-se no precisament d’empreses públiques deficitàries sinó d’aquelles que generen beneficis a la ciutat. Deuen tenir moltes idees al respecte... Igual que el PP de Zaplana.