La factura de CiU

Passant factura

No seré jo qui dirà que els ciutadans estan entusiasmats amb la política i els polítics. No. Això seria amagar el cap sota l’ala i menystenir un fenomen que afecta per igual la major part de les democràcies occidentals. La nostra democràcia té problemes seriosos de credibilitat i de creació de mecanismes d’identificació amb les decisions dels governants. Però, a banda d’aquestes consideracions que requeririen estudis i teràpies serioses, ens trobem sovint amb l’opinió del ciutadà reflectida a les enquestes. Aquest és el cas de la darrera feta pública pel CEO. I que diu l’estudi? Molt senzill: el ciutadans premien el treball silenciós i rigorós del president Montilla, avaluen favorablement l’actitud sempre constructiva d’en Duran Lleida –observin vostès que el dirigent d’Unió no acostuma a tenir sortides de to agres- i reubica a la baixa CiU i el seu principal dirigent Artur Mas. Algú va dir que aquest tipus d’enquestes són un termòmetre social, un indicador de la salut de l’electorat. A la vista dels resultats obtinguts caldrà que, més d’un, prengui nota de les seves angines o pedres al ronyó.
En un país, on la situació econòmica és bona i el dinamisme social fa la resta no s’hi val a badar. Qui s’equivoca paga. Qui s’allunya de la centralitat es desequilibra electoralment. I, a la vista de l’estudi del CEO és CiU qui té la factura més grossa. I ja saben vostès que després de la factura pot arribar la fractura.