DURAN........DURAN.........DURACEL

Duran i Arquímedes

Duran per aquí, Duran per enllà. En Josep Antoni Duran i Lleida es multiplica i sembla estar ungit amb el do de l’oportunitat, o de la inoportunitat, segons es miri.
Fa llibres que gustosament prologa en Miquel Roca i Junyent i, a la presentació de l’obreta, aplega els seus , tota la gent seriosa de CDC –els talibanets no estan presents en aquesta cita social- i alguns professionals dels mitjans de comunicació. Per si tot això fora poc tot just fa quatre dies es va declarar contrari a encetar el debat sobre l’autodeterminació. Segurament ho va fer en intuir les grans dosis de ridícul que s’albiraven pels entorns del parc de la Ciutadella. I ahir, per reblar el clau, s’erigí en líder equilibrat, però contundent, de la coalició nacionalista, tot dient que en Nadal i en Puigcercós es serveixen dels seus càrrecs a la Conselleria per confeccionar llistes municipals. Vaja, que aquest parell prometen “l’oro i el moro”.
Algú ha dit també que aquesta actitud tant bel·ligerant d’una persona con en Duran Lleida, paladí de la moderació i el centrisme a Espanya, és fruit del nerviosisme als rengles de CiU. Potser sí, no seré jo qui discuteixi aquesta afirmació. Ara bé, algú ha pensat d’aplicar el famós teorema d’Arquímedes a la política? Si en el fluid convergent ocupa un volum que no és el seu... A qui desallotja?