Pessigar o convéncer
Ja ha començat la campanya electoral. Ahir varem tenir ocasió d’assistir a un cara a cara, organitzat per El Periodico, consistent en una bateria de preguntes adreçades als candidats Xavier Trias i Jordi Hereu. No va haver-hi color. Hereu va fer gal·la d’un discurs estructurat, d’un relat coherent i articulat, harmònic amb totes i cadascuna de les seves propostes. Per contra, Xavier Trias va jugar a la mossegadeta simpàtica, al parany, al recurs fàcil –estil Fernández Díaz- de dir, per exemple, que hi ha gent que embruta els carrers venent llaunes de cervesa a deshores, etc. Els hi ven asseguro que a partir d’avui això serà un festival, una subhasta de promeses difícils de complir. Per exemple, ahir tambe sense anar més lluny, en Jordi Portabella oferia dispersors a totes les llars barcelonines amb l’excusa de que cal estalviar aigua. Simultàniament el candidat convergent prometia Internet i paradisos de franc. Aquesta carrera boja envers l’adulació dels electors ens portarà,de no esmenar-ho, a la banalització de la política, a una pèrdua del valor de les idees.
Jordi Hereu guanyarà les eleccions, i ho farà no solament per que recollirà un major nombre vots si no també per que el seu relat, el seu projecte és coherent de cap a peus. El seu discurs no està fet de retalls, si no d’una sola peça. Quan Hereu debat en públic, no juga a pessigar si no a convèncer. Vet aquí la diferència.
<< Home