JUSTICIA PER FI

PP, i ara què?

Tothom ho diu, tothom ho comenta –excepte el PP és clar- la sentència sobre el cas de l’11-M desmunta la teoria de la conspiració, confirma com a correcta l’actuació de les forces de seguretat i consagra com a campions del disbarat a l’Aznar, l’Acebes i en Zaplana. Fins aquí res de nou. Però, i ara què? Entonarà un meu culpa el PP aparcant d’una vegada per totes els artífexs de les mentides? I a Catalunya, quina sortida li queda a la camarilla que comanda en Daniel Sirera? A casa nostra, aquests darrers anys, els populars s’han vestit de tots els colors per tal de conquerir un espai. Opció darrera opció s’ha vist desmantellada per la lògica dels resultats electorals, o per les ordres del carrer Gènova. Després de la marxa d’en Josep Piqué, els nous dirigents del PP català han procurat l’aixopluc de senglars com l’Acebes i en Zaplana, malgrat passejar per Barcelona del bracet d’en Ruis Gallardon. Dels durs depenen i a ells obeeixen. Es a dir: rendeixen pleitesia els cabdills del club de la mentida tot escoltant amb delit a Jiménez Losantos i a la seva cort clerical. La credibilitat dels populars catalans està avui sota mínims. Han triat malament. Han errat de nou situant-se en un espai polític que , a casa nostra, no agrada; i ara menys. És una llàstima, sempre he cregut que era bo per Catalunya i Espanya tenir una dreta homologada amb l’europea i això sembla impossible.