LA MODA ANTI ESPANYOLA...

Estranya moda “anti”

Ahir en Jorge Lorenzo es va proclamar a Malàisia campió del món de 250cc per segon any consecutiu. Ahir també varem veure a en Fernando Alonso batallar per remuntar una cursa força complicada. Aquests mesos hem pogut veure com un munt de tenistes d’aquí es passejaven pel món intentant guanyar, esportivament parlant, tot el que es pot i més. Són molt els atletes i esportistes espanyols que fora de les nostres fronteres competeixen amb èxit en la primera divisió de l’esport mundial. A què ve tot això? Es preguntaran vostès. M’explico. Fa pocs dies, amb motiu del lliurament dels premis “Antonio Asensio” vaig tenir el plaer de compartir taula amb persones del món empresarial, polític i editorial. Varem parlar de tot el que es sol parlar en un sopar on s’hi troba gent tant diversa. Les opinions eren contrastades i en pocs temes hi havia unanimitat. Cert. Però, si que varen convenir tots plegats en lamentar l’estranya moda “anti” de criticar tot allò que es o fa olor a espanyol. Hi ha qui visceralment, davant d’una cursa automobilística prefereix sempre –dic sempre- que guanyi un anglès o un brasileny abans que un espanyol. Hi ha a qui li agafa mal d’estómac quan Espanya venç Dinamarca malgrat que els gols portin la marca de la casa de jugadors catalans. L’estranya moda s’estén al cinema, a les arts, a tot... És trist però, és així. Sembla com si l’afirmació d’un país o una cultura s’aconseguís millor mitjançant la desgràcia dels altres. Doncs no. Això és irracional, mesquí i contraproduent pels que estimem Catalunya. Un servidor prefereix la proximitat i l’èxit dels que han compartit amb mi anys de lluita i anhels, que no la d’altres de terres enllà.

M’agrada que a Europa guanyi, per exemple, el Sevilla i el Vila-real. Prefereixo que Almodovar obtingui els Oscars i que la Penélope sedueixi mig Hollywood. M’agrada que la selecció espanyola de bàsquet estigui entre les millors del món... Apa!