DIUEN QUE CDC...

Diuen que CDC...

Diuen que la gent d’Unió Democràtica de Catalunya es va assabentar del canvi de portaveu del Grup Parlamentari de CiU mitjançant la premsa. Diuen que en Josep Antoni Duran i Lleida, i en Josep Pelegrí, varen reaccionar amb calculada cautela i discreció davant la política de fets consumats del seus socis. Hi ha gent que sosté que l’Artur Mas està passant un mal moment personal i polític i, que la raó d’aquests canvis sobtats es deu al desig de blindar la seva futura candidatura a unes noves eleccions a la presidència de la Generalitat. Diuen moltes coses i es fan un munt de cabòries sobre el que està succeint a la sí de Convergència. Ho accepto. Confesso que potser no arribarem mai a comprendre amb profunditat que és el que succeeix a la casa dels convergents. Ho accepto però, tots percebem que en potència es cou una de ben grossa.
Diuen que la nova feina d’en Felip Puig està orientada a la refundació del catalanisme i que la seva activitat consistirà en cercar la complicitat de gent desencantada propera al PSC i fins i tot a IC. No m’ho crec tot plegat. Aquí hi ha quelcom que no quadra. En Felip es defineix a sí mateix com un jugador del planter que sua la samarreta, dona cops de peu i corre molt. Una hipotètica refundació del catalanisme precisaria un personatge capaç de donar i repartir joc. L’anunci de l’assignació d’aquesta tasca a en Felip Puig és la prova del nou de què la cosa no va de debò, que no creuen en el projecte ni els propis convergents. Insisteixo, diuen que CDC no sap a on va, que té una pena profunda, que no s’en surt.