PACTES ....

El Pacte de Figueres

Carles Navales. Diari de Girona

Sembla que l´Ajuntament de Figueres ha optat per l´estabilitat. L ´acord arribat per nacionalistes, socialistes i poscomunistes té darrere seu el 60% dels vots emesos en les passades eleccions municipals. A l´oposició queda el 35%, repartit entre ERC, amb un 25%, i el PP, amb un 10%. El 5% restant son els vots nuls, en blanc i una candidatura menor. La novetat és que es tracta d´una nova generació, que entra a l´Ajuntament: nou cicle?Tant l´alcalde convergent, Santi Vila, com el primer tinent d´alcalde socialista, Pere Casellas, i el ponent de ICV, Richard Elelman, són nous en la política i pertanyen a la generació que no va conèixer el franquisme. Podria dir-se que es tracta més que d´un pacte entre partits, d´un pacte entre ciutadans, als quals els mou, fonamentalment, que la seva ciutat progressi i que a l´Ajuntament s ´obrin portes i finestres perquè entri l´aire jove. D´altra manera no pot explicar-se la generositat de CiU acceptant que els socialistes estiguin al capdavant d´àrees importantísimes ni, tampoc, la generositat del PSC optant per mullar-se en el govern de la ciutat quan li resultaria més còmode quedar-se a l´oposició recercant nous rumbs que li permetin recuperar l´electorat perdut.Això sí, un clar perdedor: ERC. El seu líder, Francesc Canet, podia ser avui l´alcalde. Un pacte entre ERC, PSC i ICV era el més natural després de les eleccions, però va fallar en el més elemental: la base de la política és fer aliats, no enemics. La seva perseverança a atacar per activa i per passiva a l´anterior alcalde l´ha dut a quedar-se arraconat. La paradoxa, l´anterior alcalde va decidir retirar-se de la política municipal per si mateix després de conèixer els resultats; però Canet ja s´havia cremat davant el PSC.No obstant, el clima electoral que es va viure durant la campanya no es correspon amb el grau de participació, inferior en un punt a les anteriors eleccions municipals de 2003. La veritat, a Figueres, si exceptuem les tres primeres eleccions municipals, les altres han observat una participació similar. Podríem concloure que, de manera natural, entre un 50% i un 60% de la població no està interessada pel tema i, en canvi, els que participen s´ho prenen molt de debò: meitat apàtics, meitat actius. Així es desprèn de les més que importants fluctuacions de vots entre els partits i des de sempre.Tot va tenir una lògica comuna a la de la resta de Catalunya fins al 1995, quan l´alcalde Marià Lorca decideix retirar-se. Fins llavors, el mateix que a tot arreu: CiU comença amb un discret 28%, però de seguida absorbeix els vots d´UCD i ERC. El PSC amb un 24%, però a les següents rep els vots del PSUC. És el 1995 quan CiU i PSC baixen als percentatges de 1979 i comença a bullir l´olla amb una lleugera pujada d´ERC i l´aparició del Fòrum Cívic, que obté el 14% dels vots. S´inicia una transició que acaba ara: els vots del Fòrum marxen al PSC i a ERC el 1999 i 2003, però en aquestes últimes eleccions se´n van a CiU en detriment del PSC, que perd els 14 punts que CiU guanya. Per la seva banda, ERC manté els que li van venir del Fòrum i augmenta el seu percentatge amb els nous votants.La primera etapa d´estabilitat va durar des de 1979 fins al 1995, 16 anys; la segona des llavors fins a avui, 12 anys: serà aquesta un altra nova etapa de semblant durada?