MIRAR LLUNY

D’aquí a un parell de dies tindrà lloc al Parlament de Catalunya el Debat de Política General. No tothom hi arribarà amb el mateix estat d’ànim. És més, m’atreviria a dir que la salut discursiva i propositiva dels partits que donen suport al Govern està a anys llum de la dels opositors. Això no és cap secret. Tant Convergència i Unió com el Partit Popular s’han vist immersos en polèmiques internes on els aspectes personals han jugat de forma determinant. En Josep Piqué i en Duran Lleida, amb diferent desenllaç, han posat en qüestió l’autoritat dels poders fàctics dels seus respectius partits. En aquestes circumstàncies les crítiques i retrets que els grups opositors puguin vesar sobre l’Executiu han perdut força i credibilitat. Esdevé difícil esmenar la plana a l’adversari quan el conflicte està instal·lat a casa pròpia.
Ara bé, dit això, el Debat de Política General posarà de relleu quin és el joc de cadascú. Damunt la taula hi ha dues opcions: una, la de reflexionar i intentar avançar plegats en el desenvolupament de l’Estatut per tal de intentar dur a la pràctica totes les seves possibilitats –i més ara amb la dotació econòmica pactada amb el Govern Central- o, una altra, deixar-se portar per polítiques de curta volada amb un horitzó limitat a les eleccions generals del mes de març. S’equivocaran aquells que només pensin en la primavera i en els resultats de les Generals. L’encertaran els que per damunt del seu legítim partidisme, que no discuteixo, tinguin la gosadia de mirar lluny.