ORIOL,, DURAN I LA CRISIS DE CiU

Oriol el polidor

En política se’n diuen moltes de coses, se’n suggereixen d’altres i s’endevinen unes terceres. Però, a hores d’ara, pretendre fer-nos creure que en Josep Antoni Duran i Lleida és un xicot poc polit ja és passar-se de la ratlla. Si una virtut té el dirigent democristià és la de tenir cura de la seva imatge i de les seves aparences. De totes, de les verbals, de les físiques i de les tèxtils. Fixin-se’n, enlloc de dir collons diu cataplines, enlloc d’exhibir i arrossegar un mal afaitat, llueix una pell, i una closca, fina i bronzejada. Enlloc del clàssic i suat vestit gris, combina americanes clares amb corbates fashion. No, en Duran Lleida potser precisa una cura d’humilitat, no ho discuteixo, però, una acció polidora no. Això no.
Ara bé, aquest no és el tema avui sinó, més aviat ho és l’angoixa que produeix comprovar qui són els personatges que volen exercir de polidors. Que ens ho expliquin. Qui –dels seus socis de coalició- té capacitat política, discursiva o negociadora per corregir i polir a en Duran?
Quin patilles llargues li pot donar lliçons de maneres i aconseguir així millorar la seva educació cortesana? L’Oriol precisament no.
No fem bromes. En política se’n diuen moltes de coses però, les astracanades estan de més. Tothom ho sap, CiU està immersa en una greu crisi de lideratge i de projecte però, el que no se li pot demanar a un potencial cap de llista és pulcritud i definició quan, de sobte, li canvien la lletra i la música de la partitura.