LA GUINEU DE ALCAMPELL

La motxilla buida

Ja era hora! Ho comencen a dir i a escriure uns quants articulistes que no viuen d’allò que es “nacionalment correcte”, ni de les engrunes del pessimisme, ni de l’autoflagelació patriòtica. Sí, ja era hora! Que algunes persones amb idees clares –com en Miquel Caminal a El País, o en Lluís Foix a La Vanguardia- donin la senyal d’alerta envers el victimisme ambiental i declaratiu que practiquen alguns al voltant de l’Onze de Setembre.Les aigües baixen tèrboles a la política catalana a causa dels cants de sirena neonacionalistes. La proliferació de plataformes i plataformetes, de grups de reflexió i suport, de tesis refundadores de no se sap ben bé que, mostren l’alt grau de confusió discursiva i la crisi de lideratge que pateix Convergència i Unió. En Duran i Lleida, el més llest de tots ells, veu venir la catàstrofe, i ho diu de manera clara i diàfana, segurament influït per la llum que projecta la decisió de Josu Jon Imaz. El líder d’Unió vol saber quina motxilla haurà de carregar a les properes eleccions generals dels mes de març. En Duran no està per aventures suïcides, ni per les grans declaracions de principis sobiranistes. No. El cert és que després de veure la fugida endavant de l’Artur Mas hom pensa que la vella motxilla de CiU s’ha buidat de cop. Els convergents han llençat a la paperera un munt de referents polítics que varen bastir al voltant de la moderació i la praxis de govern. Lamentablement, avui, aquesta motxilla és buida. Uns quants talibanets la volen omplir de radicalitat (verbal, com sempre) però, La Guineu del Alcampell sap que això seria pa per avui i fam i aniquilació per demà