MARIANO,MARIANO...

La bandera d’en Mariano

Els partits polítics i els seus líders són molt lliures per triar els continguts dels seus discursos, els colors de les seves campanyes electorals i l’estil i estètica que creguin oportuna. Res a objectar al respecte. Però, els ciutadans i els articulistes també són molt lliures per dir, explicar i escriure el que ens suggereix determinades actuacions. Sense pretendre ofendre ningú, permeti’m que els digui que el missatge amb motiu del 12 d’octubre d’en Mariano Rajoy, tant per la seva forma com pel fons, em transporta a temps pretèrits. Traspua una certa recuperació dels discursos lacrimògens amb que ens va obsequiar l’Arias Navarro després de la mort del dictador. El to de veu, la mirada perduda, les paraules, la bandera i fins i tot la corbata m’inspiren una barreja de temor i enuig. Un sisè sentit em diu que estem novament davant l’ou de la serp. Un servidor no creu en les banderes però, tinc el ferm convenciment de que cal respectar-les totes sense excepció i també els sentiments nobles que puguin generar. Malgrat això,ho lamento, penso que en Mariano Rajoy fa onejar la seva amb perverses intencions. Alerta doncs. Davant del panorama que ens envolta hem de parar compte que ni la d’en Rajoy ni la de cap altre il·luminat –encara que sigui d’un altre color- ens faci perdre el seny.